Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Contribuyentes

lunes, 21 de mayo de 2012

És hora ja


És hora ja de que comencem a parlar de la reconversió industrial encoberta que el PP ha fet a l'Horta València. Amb el seu model fallit de totxana vs cultius han desfet milers de llocs de treball humils però regulars. Han substituït una economia de producció per una de serveis (model construcció i turisme) . Ens han fet més dependents de les importacions d'aliments ofegant al petit productor, i lo pitjor de tot han fracassat estrepitosament implantant el seu nou model. El PP i el seu model totxana és directament responsable del desorbitat nombre d'aturats que tenim al País València. Alhora han destruït el nostre teixit financer, han hipotecat a milers de famílies en eixa bombolla especulativa, i ara, que la seva falta de projecte provoca que els desnonaments siguin una penosa realitat diària, ens lleven l'educació i la sanitat. Tot per tapar els forats que la realitat li ha fet al seu somni d'abundància. Tot per no renunciar als contractes blindats i milionaris. I siguem realistes, tot per que no entenen, ni volen entendre, una Espanya de les autonomies. És allò de la guineu vigilant les gallines. El País València a sofert, des de l'espoli fiscal, la destrucció del seu model productiu sense cap indemnització, sense cap pla de recol·locació, absorció, o formació per a la seva població, més enllà d'una educació publica en condicions de precarietat. Ens han llevat els camps i les eines de llaurar, a canvi no ens han donat més que fum. Ens han privat dels ingressos de la venta dels nostres productes de l'horta i a canvi tan sols tenim hipoteques 'basura' i bancs fent fallida. I aquell fill del llaurador, que va opositar per evitar les inclemències de l'oratge, avui veu com les inclemències de la ineptitud i la desídia política dels governants amenacen el seu lloc de treball. Com criminalitzen la seva feina, fent-los directament responsables del desbaratament dels diners públics, mentre els forats en traductores rumanes (del romaní) fan pujar el rebut de l'aigua. És hora d'exigir que clarifiquen en model, un model de ciutadania digne, no un nou model economicisme. és hora d'exigir formació i qualitat en la ensenyança. És hora d'exigir el 100% de Bankia per construir un banc públic no especulatiu que repare el nostre sistema financer. És hora de plantar cara i traure comtes. Aturem les retallades i la criminalització de la nostra població. Per això jo també avui, Insubmissió per la pública.





martes, 1 de mayo de 2012

A mi buitre (I)

Este buitre voraz de ceño torvo
que me devora las entrañas fiero
y es mi único constante compañero
labra mis penas con su pico corvo.

El día en que le toque el postrer sorbo
apurar de mi negra sangre, quiero
que me dejéis con él solo y señero
un momento, sin nadie como estorbo.

Pues quiero, triunfo haciendo mi agonía
mientras él mi último despojo traga,
sorprender en sus ojos la sombría

mirada al ver la suerte que le amaga
sin esta presa en que satisfacía
el hambre atroz que nunca se le apaga.

Luis de Gongora